Em considero
una gran amant del dibuix directe. Per el seu caràcter expressiu i la gran
llibertat artística que dona en el resultat, soc una gran fan d’aquesta
tècnica. La finalitat de la meva experimentació era buscar si hi havia alguna
diferencia molt clara entre el treball final:
-Quant un
mateix tema, és tractat en dibuix directe primer i més tard és fa en un dibuix
més estudiat.
-O quant
aquest és fa al revés, una primera vegada podent estudiar prèviament i després
realitzar el mateix dibuix en la tècnica directe.
Després de
les imatges trobareu una explicació més extensa i detallada de la metodologia
emprada per aquest treball. Així com les
conclusions que en vaig extreure.
Retrat.
60 x 60 cm.
Tècnica: Aquarel·la i retolador sobre paper aquarel·la muntat en cartró.
Paisatge
urbà.
60 x 60 cm.
Tècnica: Aquarel·la i retolador sobre paper aquarel·la muntat en cartró.
Objecte.
60 x60 cm.
Tècnica: Aquarel·la i retolador sobre paper aquarel·la muntat en cartró.
Explicació
del treball.
Definicions:
Dibuix
directe: és un dibuix que és realitza amb traços directament, sense una
construcció ni croquis previ. Sense que hi hagi una primera intervenció de
llapis i goma, amb eines que directament que no permeten cap correcció com: retoladors,
tinta xina i/o bolígraf. Un cop obtingut el dibuix es pinta. El resultat final
és un dibuix que obté una frescor i llibertat artística amb un caràcter molt
més espontani.
Dibuix
estudiat: és un dibuix que és realitza des de un principi amb llapis i goma, Utilitzant
una prèvia construcció això permet borar tantes vegades com es vulgui fins que
el resultat sigui el desitjat. Obtens un dibuix molt més correcte tècnicament
però amb molt menys caràcter espontani i de pobre expressió artística en
comparació amb el dibuix directe.
Treball:
Per tal de
poder experimentar en més d’una temàtica, és farà en retrats, paisatges i per
últim objectes. Així doncs, tal com mostro en aquest petit croquis. el dibuix
A1 correspon en una tècnica directe i el A2 és el mateix però estudiat. I en el
B1 primer és estudiat i en el B2 és el mateix però fet en directe.
Dibuixar en
una tècnica directe jo la defineixo com estar dibuixant sobre una corda fluixa,
has de tenir molt en conte que un cop realitzes aquell traç d’allà difícilment
es retocarà. Doncs clarament, ja que no
la pots borar. Dibuixes amb una certa tensió per el resultat final. Necessites
d’una forta concentració i al mateix temps d’una seguretat, ja que un cop
comences una línia has de evitar tenir dubtes i controlar que el teu traç sigui
constant i ferma perquè sinó el resultat és una línia tremoladissa que
clarament no t’interessava.
Conclusions:
Existeix una
clara diferencia en un dibuix quant té prèviament en un estudi d’ell i acte
seguit és fa en una tècnica directa. Aquest millora en l’enquadra final, i
encara que sembli que perd alguna part d’espontaneïtat aquest no perd realment
el seu caràcter expressiu, que fa únics els dibuixos directes. Tot i així el
fet de treballar primer el dibuix i després torna-l’ho a realitzar dona una
clara avantatge. Un cop el cervell ha memoritzat i retingut aquell treball, la
segona vegada que es fa millora molt més el resultat final.
Poder existeix
un error en el plantejament del treball, crec que vist el resultat el ves pogut
fer en tres únics dibuixos. El primer directe, un segon estudiat i per últim un
altre cop directe sobre el mateix dibuix. Així d’aquesta forma és podria fer
més evident aquestes comparacions entre dibuix i dibuix. Per la propera ocasió
ho provarem així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario